1.
llimar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desgastar, allisar, (un metall, vori, etc.), amb una llima o una llimadora. Retocar, polir, (una obra). [...]
|
2.
ferritja
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pols, llimalla o encenalls de metall que es desprenen en serrar, llimar, tornejar, etc., una peça metàl·lica. [...]
ferritja
f. [ML] [LC] [EI] Pols, llimalla o encenalls de metall que es desprenen en serrar, llimar, tornejar, etc., una peça metàl·lica. |
3.
llimada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de llimar; l'efecte. Operació d'arrencar llimadures d'un material per mitjà d'una llima o d'una llimadora. [...]
|
4.
llimadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de llimar. [usat generalment en pl.] Conjunt de partícules que es desprenen d'una cosa que hom llima. Llimadures de ferro. El terra és ple de llimadura. [...]
|
5.
rebava
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció de matèria que ultrapassa la vora o els límits de l'espai que ha d'ocupar o emplenar. Caldrà llimar les rebaves. Porció d'argamassa escopida per les juntures de les pedres, dels maons, etc., quan hom els col·loca. Porció de material que resta al fil del [...]
|